dijous, 19 de desembre del 2013

Minirelats de misteri

A classe hem llegit el llibre de Bredford Bannings. és un llibre d'aventures i de misteri, ens ha agradat tant que nosaltres també ens hi hem llençat. Aquí ens teniu uns quants!

Vaig endinsar-me a les profunditats d'aquella cova, tot era en silenci, era tot
humit, amb estalactites. Jo anava avançant poc a poc, amb dificultat veia el
que tenia davant. de sobte, sona un cruixit i miro cap a baix i veig que he
trepitjat una branca, tot seguit, aixeco el cap i...

Pep Aumatell


Hi havia una vegada una nena que anava passegant pel carrer per anar a comprar
el que la mare li va dir.
-filla meva en pots n'ha a fer un encarec, pots anar a comprar-me pa ,
pastanages , coliflors...
quant la nena tornava a casa es va trobar un lladre la nena va corre darere seu
fins que va arrivar al seu amagatall ....

ANAÏS Da Rocha


Un dia... Divendres 13 potser... Vaig estar en una casa... Per la nit... Fosca... Com els ulls de la bèstia en la que totes les nits somiava... I vaig escoltar un so... Agut... Com el grit de una noia... Vaig veure a aquesta noia i li vaig preguntar: et passa quelcom, on estan els teus pares ? I de repent! Boom! La noia va intentar...

Sebastyan Bye


Hi havia una vegada en una flor uns humanets als petals. Cap insecte s'apropava
a la flor perquè els humanets estaven preparats per que no se’ls hi apropés
res. Quan de sobte es va posar tot fosc, era per una vaca que s'havia menjat la
flor, alguns humanets van poder sobreviure però van anar a parar a l’estòmac.
Fins que un dia van agafar a la vaca per menjar-se-la.....

David Calvente

Passejava pel bosc quan una misteriosa figura m’arravatava les meves
pertinencies , i uns dies mes tard la retrobo distreta i girada i aprofito per
detrossar'li el crani amb una pedra i recuperar les meves preciades
pertinencies.-MY I PHONE, SIIIII!!!!!

Albert Sans

El poble encantat
Hi havia una vegada, una familia que vivía en un poble desert, sense ningú i
molt fosc.
La familia hi havia en Tapet, en Tepat, que eren els dos nens, el pare es deia
Aris i la mare es deia Sira.
Vivien en una casa molt vella al costat de la gasolinera que era el únic lloc
on podien anar a comprar,  perquè al poble no hi havia ningú més, però cada
dia el gasoliner els hi deia que li rovaben roba ells no hi feien cas d’aixó
perquè no hi havia cap habitan al poble, i era molt estrany.
Fins que un dia el gasoliner va trucar la policía del poble vei i els hi va
dir que vinguesin a investigar el problema de la seva gasolinera.
Al arribar la policía va veure que sortia un home amb una manta negra al cap
amb tot de roba i el gasoliner lligat a la recepció de la gasolinera.
El gasoliner els hi va dir que només vivien la familia Yol…

Bernat Picanyol

Estava en un obscur bosc, perduda, morta de gana i de set. Vaig agafar esperança i intentant sotir em vaig trober una cova. no estava segura d'entrar-hi però tindriaalgun lloc per a dormir, vaig passar tota la nit allà. L'endemà vaig endinsar-me a la cova i...


Mariona Guasch


                   El nen perdut
Hi havia una vegada  un nen estava per el carre amb bicicleta i desobte el nen gira el cap i veu un home amb una pistola a la ma i un pasa muntanyes.
El nen semba corren capa casa avisar a la policia i truca i diu la policia hola bon dia  el nen diu mesta persegin un lladre vina  rapit siusplau.
Com es el lladre no use portava  un pasa muntanyes.
Alexey Gómez

LA FAMILIA DE
4 MEMBRES
Hi havia una vegada una familia de 4 perssones.Un dia un membre de la familia s’en va anar d’exscurció,alla a dal es va trova una persona molt seria.Es va adonar que portava una……ahahah!!!!!!!!!!

Martí Rubio


MISTeRI A LA CASA D’EN JOAN



Un dia en Joan desprès de treballar, va arribar a la nit a casa seva.
Era una nit fosca, la porta de casa seva , estava ajustada.
En Joan va pensar:”Si aquest matí he tancat la porta”. Va entrar a poc a poc, va prémer l’interruptor de l’entrada i la llum no es va encendre. No es veia res.
Va anar cap a la cuina a cegues, va ensopegar amb una cadira i de sobte es van encendre totes les llums de la casa i unes veus van dir:MOLTES FELICITATS!
Eric Canillas

            Desapareguts  
Fa molt de temps hi havia una família molt nombrosa . Fins que un dia van desaparèixer. Tothom va començar a buscar pistes  per si algú els hagués agafat  i si algun veí sàvia alguna cosa dels desapareguts .Van estar buscant 1 setmana sense parar de buscar pistes  o els cadàvers . Fins que un dia van trobar força petjades que anaven directes cap a ....  

Aida Iriarte

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada