A classe hem llegit el llibre de Bredford Bannings. és un llibre d'aventures i de misteri, ens ha agradat tant que nosaltres també ens hi hem llençat. Aquí ens teniu uns quants!
Vaig endinsar-me a les profunditats d'aquella cova,
tot era en silenci, era tot
humit, amb estalactites. Jo anava avançant poc a poc, amb dificultat veia el
que tenia davant. de sobte, sona un cruixit i miro cap a baix i veig que he
trepitjat una branca, tot seguit, aixeco el cap i...
humit, amb estalactites. Jo anava avançant poc a poc, amb dificultat veia el
que tenia davant. de sobte, sona un cruixit i miro cap a baix i veig que he
trepitjat una branca, tot seguit, aixeco el cap i...
Pep Aumatell
Hi havia una vegada una nena que anava passegant pel
carrer per anar a comprar
el que la mare li va dir.
-filla meva en pots n'ha a fer un encarec, pots anar a comprar-me pa ,
pastanages , coliflors...
quant la nena tornava a casa es va trobar un lladre la nena va corre darere seu
fins que va arrivar al seu amagatall ....
el que la mare li va dir.
-filla meva en pots n'ha a fer un encarec, pots anar a comprar-me pa ,
pastanages , coliflors...
quant la nena tornava a casa es va trobar un lladre la nena va corre darere seu
fins que va arrivar al seu amagatall ....
ANAÏS Da Rocha
Un dia... Divendres 13 potser... Vaig estar en
una casa... Per la nit... Fosca... Com els ulls de la bèstia en la que totes les
nits somiava... I vaig escoltar un so... Agut... Com el grit de una noia...
Vaig veure a aquesta noia i li vaig preguntar: et passa quelcom, on estan els
teus pares ? I de repent! Boom! La noia va intentar...
Sebastyan Bye
Hi havia una vegada en una flor uns humanets als
petals. Cap insecte s'apropava
a la flor perquè els humanets estaven preparats per que no se’ls hi apropés
res. Quan de sobte es va posar tot fosc, era per una vaca que s'havia menjat la
flor, alguns humanets van poder sobreviure però van anar a parar a l’estòmac.
Fins que un dia van agafar a la vaca per menjar-se-la.....
a la flor perquè els humanets estaven preparats per que no se’ls hi apropés
res. Quan de sobte es va posar tot fosc, era per una vaca que s'havia menjat la
flor, alguns humanets van poder sobreviure però van anar a parar a l’estòmac.
Fins que un dia van agafar a la vaca per menjar-se-la.....
David Calvente
Passejava pel bosc quan una misteriosa figura
m’arravatava les meves
pertinencies , i uns dies mes tard la retrobo distreta i girada i aprofito per
detrossar'li el crani amb una pedra i recuperar les meves preciades
pertinencies.-MY I PHONE, SIIIII!!!!!
pertinencies , i uns dies mes tard la retrobo distreta i girada i aprofito per
detrossar'li el crani amb una pedra i recuperar les meves preciades
pertinencies.-MY I PHONE, SIIIII!!!!!
Albert Sans
El poble encantat
Hi havia una vegada, una familia que vivía en un poble desert, sense ningú i
molt fosc.
La familia hi havia en Tapet, en Tepat, que eren els dos nens, el pare es deia
Aris i la mare es deia Sira.
Vivien en una casa molt vella al costat de la gasolinera que era el únic lloc
on podien anar a comprar, perquè al poble no hi havia ningú més, però cada
dia el gasoliner els hi deia que li rovaben roba ells no hi feien cas d’aixó
perquè no hi havia cap habitan al poble, i era molt estrany.
Fins que un dia el gasoliner va trucar la policía del poble vei i els hi va
dir que vinguesin a investigar el problema de la seva gasolinera.
Al arribar la policía va veure que sortia un home amb una manta negra al cap
amb tot de roba i el gasoliner lligat a la recepció de la gasolinera.
El gasoliner els hi va dir que només vivien la familia Yol…
Hi havia una vegada, una familia que vivía en un poble desert, sense ningú i
molt fosc.
La familia hi havia en Tapet, en Tepat, que eren els dos nens, el pare es deia
Aris i la mare es deia Sira.
Vivien en una casa molt vella al costat de la gasolinera que era el únic lloc
on podien anar a comprar, perquè al poble no hi havia ningú més, però cada
dia el gasoliner els hi deia que li rovaben roba ells no hi feien cas d’aixó
perquè no hi havia cap habitan al poble, i era molt estrany.
Fins que un dia el gasoliner va trucar la policía del poble vei i els hi va
dir que vinguesin a investigar el problema de la seva gasolinera.
Al arribar la policía va veure que sortia un home amb una manta negra al cap
amb tot de roba i el gasoliner lligat a la recepció de la gasolinera.
El gasoliner els hi va dir que només vivien la familia Yol…
Bernat Picanyol
Estava en un obscur bosc, perduda, morta de gana i de
set. Vaig agafar esperança i intentant sotir em vaig trober una cova. no estava
segura d'entrar-hi però tindriaalgun lloc per a dormir, vaig passar tota la nit
allà. L'endemà vaig endinsar-me a la cova i...
Mariona Guasch
El nen perdut
Hi havia una vegada un nen estava per el carre amb bicicleta i
desobte el nen gira el cap i veu un home amb una pistola a la ma i un pasa
muntanyes.
El nen semba corren capa casa
avisar a la policia i truca i diu la policia hola bon dia el nen diu mesta persegin un lladre vina rapit siusplau.
Com es el lladre no use
portava un pasa muntanyes.
Alexey Gómez
LA FAMILIA DE
4 MEMBRES
Hi havia una vegada una familia
de 4 perssones.Un dia un membre de la familia s’en va anar d’exscurció,alla a
dal es va trova una persona molt seria.Es va adonar que portava
una……ahahah!!!!!!!!!!
Martí Rubio
MISTeRI A LA CASA D’EN
JOAN
Un dia en Joan desprès de treballar, va
arribar a la nit a casa seva.
Era una nit fosca, la porta de casa
seva , estava ajustada.
En Joan va pensar:”Si aquest matí he
tancat la porta”. Va entrar a poc a poc, va prémer l’interruptor de l’entrada i
la llum no es va encendre. No es veia res.
Va anar cap a la cuina a cegues, va
ensopegar amb una cadira i de sobte es van encendre totes les llums de la casa
i unes veus van dir:MOLTES FELICITATS!
Eric Canillas
Desapareguts
Fa molt
de temps hi havia una família molt nombrosa . Fins que un dia van desaparèixer.
Tothom va començar a buscar pistes per si
algú els hagués agafat i si algun veí
sàvia alguna cosa dels desapareguts .Van estar buscant 1 setmana sense parar de
buscar pistes o els cadàvers . Fins que
un dia van trobar força petjades que anaven directes cap a ....
Aida
Iriarte
